La necessitat de recollir, estudiar i explicar la història dels pobles, i en concret la història de Catalunya, és una de les prioritats de la Fundació Pere Ardiaca.

Recuperar la història dels pobles i de les persones, els testimonis dels protagonistes, la història silenciada, aquest és el nostre compromís. Perquè la història de Catalunya no és només la que apareix en els manuals d’estudi, la dels temaris que un govern exigeix per mantenir la situació sòcio-política, la que uns professors expliquen per aprovar uns examens; la història de Catalunya és també la que se’ns ha amagat a les aules i a la vida pública, la que molesta al poder pel simple fet de ser coneixement i memòria de la classe treballadora, de les bases, de les persones: són realment elles les que fan història.

En aquests moments i amb tot el que ha estat passant, el recuperar la nostra memòria no és només un deute que tenim amb nosaltres mateixos i amb les protagonistes que han lluitat al peu del canó i que ho segueixen fent; és també una necessitat bàsica: només d’aquesta manera podrem conèixer la nostra veritable història amb tots els mèrits i els fracassos, podrem recuperar la memòria col·lectiva i enterrar finalment la memòria de l’oblit que se’ns ha imposat.

Amb aquest objectiu, la Fundació està treballant en el projecte de “Memòria Oral”: donar una veu a totes les persones que han estat apartades de la història que van viure perquè la propagació de les seves lluites amenaça el sistema. Però no es tracta només de recollir testimonis i experiències i deixar-les sota la pols d’un calaix oblidat, el que intentem és que surtin a la llum pública. Com? Des de la col·lecció de llibres “Memòria sentida” que vàrem iniciar amb la publicació “Margarida Abril, d’un roig encès. Evocacions sobre un símbol del comunisme català”, passant pels projectes de manuals didàctics (no podem deixar que amaguin la veritable història del nostre poble als nostres fills) i fins a la creació d’uns arxius de material històric per a la investigació.